La glàndula pineal té com a principal funció regular els processos de reparació cel·lular. Aquest procés sʻactiva quan els nostres sensors biològics detecten que no hi ha llum i ens disposem a dormir i descansar.

Els diferents òrgans del nostre cos tenen unes membranes que les recobreixen i serveixen de protecció de possibles agressions externes, com ara l'exposició als diferents camps electromagnètics.

 

A tall d'exemple, tenim la membrana macroencefàlica que protegeix el cervell, la pleura que protegeix els pulmons o el pericardi que protegeix el cor. Si aquesta membrana està sotmesa a una exposició excessiva i continuada en el temps de diferents radiacions, es torna més permeable i, per tant, més exposada a les agressions externes ja que entrin més tòxics.

 

El sistema nerviós parasimpàtic s'encarrega de la producció i el restabliment de l'energia corporal. Quan estem exposats a qualsevol tipus de camp electromagnètic, el sistema nerviós es manté actiu sense permetre un bon descans.

 

A nivell cel·lular s'ha pogut comprovar que la membrana plasmàtica, la funció bàsica de la qual és mantenir el medi intracel·lular diferenciat de l'entorn, alhora de ser permeable per rebre els nutrients necessaris per dur a terme les seves funcions vitals i eliminar els materials de rebuig. Aquesta membrana pot perdre la seva permeabilitat i fer-se més rígida quan està sotmesa a constants camps electromagnètics i anar acumulant toxines al seu interior amb el conseqüent risc de deteriorament cel·lular.

 

Els camps electromagnètics també poden provocar laparició de radicals lliures, que són àtoms amb un electró sense aparellar, situació que els confereix una gran inestabilitat i una forta reactivitat. La naturalesa dels àtoms els obliga a recuperar-ne l'equilibri i intenten obtenir un electró addicional a costa d'un altre àtom. Un cop aconseguit això, l'àtom que cedeix l'electró passa a convertir-se en un radical lliure i tracta, doncs, de recuperar aquest electró d'un tercer àtom. D'aquesta manera, hi ha una reacció en cadena. La conseqüència és l'aparició de danys a les cèl·lules. Entre les patologies més habituals que poden provocar els radicals lliures hi ha el càncer, la diabetis, l'Alzheimer, el Parkinson, el colesterol, l'arteriosclerosi, l'envelliment prematur, problemes de tipus cardiovascular i del sistema nerviós.

 

En resum, es podria dir que com a éssers electrobiològics que som aquestes radiacions afecten els nostres processos vitals depenent de les variables: temps d'exposició, intensitat de la radiació, i resistència personal, marcada per la nostra herència genètica i els nostres hàbits quotidians.